Concurs promogut per la immobiliària Solvia per a la construcció dels habitatges del futur. Es tracta d’una reflexió sobre noves formes de construcció en l’edificació d’edificis plurifamiliars. No s’especificava cap parcel·la en concret, únicament s’havia de presentar diferents agrupacions en una parcel·la convencional.
PROJECTE
Esquema de la tipologia de l’habitatge
La planta de l’habitatge s’organitza en: zona d’instal·lacions (amb accés al pati), zona d’estades i espai exterior accessible des de l’habitatge.
Cada habitatge es constitueix per mòduls de 2,4m x 6 m que van conformant l’habitatge deixant lliure la planta de pilars.
L’habitatge pot créixer al llarg per afegir més estades o ampliar les existents. Configurant amb la mateixa tipologia diferents habitatges.
La planta es divideix en una zona més pública on se situa el rebedor, saló i cuina. L’altra zona es pot considerar més privada dins de l’habitatge i se situen les habitacions.
Capacitat d’agrupació i / o segregació
L’habitatge tipològica modulada que proposem, permet en fase de projecte, ampliar-la amb més mòduls per a crear habitatges més grans que després es podran compartimentar més o menys segons interès de l’usuari.
En principi l’usuari compraria una superfície segons els seus interessos i economia. Se li podria compartimentar segons els seus interessos o la de promotora, encara que amb el temps l’usuari li seria fàcil canviar-la.
No contemplem espais buits exteriors on es pot ampliar l’habitatge, ja que és difícil justificar, per part de la promotora, vendre una cosa que no és espai interior de l’habitatge. Tampoc contemplem l’ampliació de l’habitatge, omplint els dobles espai d’un habitatge dúplex, ja que això comportaria l’aparició d’escales a l’interior de l’habitatge i aquest fet va en contra d’accessibilitat de la mateixa.
Entenem que hi ha usuaris que no entendrien com poden ampliar l’habitatge, en aquests supòsits, però si que entendrien que poden compartimentar d’una manera diferent tot l’espai interior amb un cost baix.
La configuració d’un habitatge sense pilars interns i amb un nucli d’instal·lacions totes agrupades permeten qualsevol canvi d’una manera fàcil. D’una banda com a espai compartimentat que amb els anys es converteix en un espai més diàfan o bé un habitatge no compartimentada que amb els anys es compartimenta.
No contemplem la creació d’espais comunitaris a l’interior del nucli d’habitatges. En el seu lloc entenem que és més propici la utilització de la coberta de l’edifici com a reunió veïnal o, si s’escau, un jardí privat a la part inferior amb agregació de part de la planta baixa per a aquests usos.
Un espai exterior comunitari i privat de la comunitat és més propici per a la sociabilització de nens i grans. Ho veiem més adequat que espais comunitaris dins el nucli d’habitatges. En una illa tancada el pati d’illa seria molt adequat
Qualitat constructiva i possibilitat d’industrialitzar
Proposem la utilització de materials ja comprovats al llarg de la història, com l’acer i formigó per a la estrcutura.
Per això proposem una estructura metàl·lica amb forjat de xapa col·laborant.
Per a la industrialització, no proposem la utilització de mòduls complets prefabricats, pel seu elevat problema de transport a causa del seu volum.
En el seu lloc proposem peces separades de pilars i bigues construïts en taller, amb muntatge cargolats en obra. Això permet un transport més adequat. No contemplem la soldadura en obra.
Per als forjats utilitzaríem plaques de forjat amb xapa col·laborant cargolades unes amb les altres i a l’estructura un cop colocacadas en obra.
En el cas de resultar impossible l’obtenció d’aquestes plaques a la zona, es podria optar per un forjat de xapa col·laborant, amb abocament del formigó in situ.
L’edifici compta amb una doble pell a les façanes principals. Això té dues funcions:
a) permetre canvis a la façana de l’habitatge a causa del canvi de l’envà, sense ocasionar canvi en l’aspecte exterior de l’edifici.
b) aconseguir una segona pell a l’edifici que augmenti el confort tèrmic tant a l’hivern com a l’estiu.
La construcció d’un pati on ventilen totes les peces de servei, aconsegueix una ventilació creuada per a l’habitatge.
En els mesos d’estiu, el pati conservarà més frescor que les façanes principals, el que dotarà l’habitatge d’un millor confort.
Solucions d’ús
Els habitatges estan pensades per utilitzar el que podríem anomenar espais compartits.
El saló pot obrir les finestres per unir-se a l’espai de la balconada creant visualment un sol espai.
La cuina en el moment de la seva utilització pot obrir-se per crear visualment un conjunt menjador cuina. També pot tanqués de nou en el cas que es desitgi, per exemple en el moment de cocció d’aliments que difonguin gran olor i greix a l’ambient.
Els passadissos, no només són una zona de pas, sinó que comparteixen aquest espai amb un armari d’emmagatzematge. No contemplem habitacions traster dins de l’habitatge. Per a aquests casos contemplem armaris d’emmagatzematge. Per a un emmagatzematge més llarg en el temps, proposem els trasters ubicats al soterrani del garatge.
La zona de rebedor també comparteix l’accés a un armari d’emmagatzematge.
Flexibilitat i adaptabilitat
Un habitatge s’ha d’adaptar a la situació dels usuaris en dos aspectes:
a) flexibilitat per transformar l’habitatge amb uns costos baixos. Per tal motiu, proposem una construcció basada en sostres falsos registrables i paviments tècnics. A les parets proposem plaques de guix laminat.
Tots aquests elements, permeten el canvi o revisió d’instal·lacions d’una manera senzilla.
D’altra banda permet adaptar-se als usuaris al llarg de la seva vida.
Possiblement en els primers anys no serà necessari compartimentar tot l’espai amb més habitacions i sigui més d’utilitat tenir un habitatge més oberta.
Amb el temps i l’augment de família, s’haurà compartimentar amb alguna habitació més, que anys després és possible que no sigui necessari.
Un habitatge amb una planta lliure de pilars permet tots aquests canvis.
b) adaptabilitat a l’usuari en el seu dia. Per això proposem espais de comunicació entre ells
mitjançant portes corredisses o finestres que comuniquen visualment, per exemple, la cuina amb la sala d’estar.
També hi ha una unió mitjançant una finestra corredissa entre saló i balcó a manera d’un espai continu.
.
Qualitat espacial
Per aconseguir una bona qualitat espacial és necessari, entre altres elements, una bona il·luminació. Proposem habitatges on tots les sales estiguin en contacte amb l’exterior, per aconseguir vistes als espais exteriors. No contemplem que estiguin en contacte amb pati interiors.
Per als espais servidors (cuina, banys, botiguer, etc.) proposem que donin a un pati interior on puguin captar llum i ventilació natural, evitant la construcció de conductes de ventilació.
Amb aquesta configuració aconseguim una ventilació més apropiada. Hi ha una ventilació creuada que permet a les zones humides, assecar-se més ràpid.
Evitem col·locar la zona de estenedor a la façana principal i la col·loquem al costat del pati interior. Amb sortida directa des de la cuina.
Racionalitat i accessibilitat de les instal·lacions
Les instal·lacions elèctriques proposem que pugin per un habitacle concebut per albergar aquests conductes des de la planta baixa fins a cada habitatge, per la zona de l’escala.
Per a les canonades de proveïment d’aigua, pensem que ascendeixi per la zona d’estenedors.
Per la mateixa zona descendirien tots els baixants de cuina, lavabos i safareigs. A més ascendirien totes les canonades d’evacuació de fums de la cuina. Això permet que el pati estigui lliure d’instal·lacions. També permet que aquestes instal·lacions estiguin en un lloc exterior a l’habitatge i accessible planta a planta, el que permet el canvi d’instal·lacions sense necessitat de muntatge d’una bastida, com en el cas que les instal·lacions fossin per la façana del pati.
A cada planta aquestes instal·lacions quedessin ocultes per la façana de plaques superposades a la mateixa.
En cas de canvi de la instal·lació només s’hauria desmuntar la zona de la planta afectada, per arribar a les canonades d’aquesta planta. Posterior es debría tornar a muntar la zona de la façana desmuntada, perquè les canonades quedessin de nou ocultes a la vista de l’usuari de l’habitatge.
