Centre cultural a Màlaga

Concurso centro cívico Málaga

En quedar l’edifici dels antics cinemes Victòria Astoria de la ciutat de Màlaga sense ús, juntament amb l’edifici d’habitatges situats a la mateixa illa, la totalitat de l’illa passa a ser venuda per a la construcció d’habitatges de luxe. Donada la situació de la dita illa situada a la Plaça de la Mercè, l’Ajuntament de Màlaga decideix comprar tota l’illa amb la idea de donar-li un ús públic sense determinar. El concurs Astoria Victòria plantejava, no únicament el projecte arquitectònic sinó també l’ús al que seria destinat i la viabilitat econòmica del projecte per poder realitzar un segon concurs entre els aspirants a explotar comercialment el complex cultural.

En aquest cas el projecte es planteja com un ús cultural principalment on es barregen la preservació de les restes arqueològiques per a la visita pública, una zona comerços en planta baixa relacionats amb el món de l’art, altres plantes amb oficines per a la Casa Natal de Picasso, pròxima a l’edifici, una biblioteca especialitzada principalment en l’obra de Picasso, una sala d’exposicions, una sala de conferències i aula per a tallers sobre obra de Picasso. Finalment en l’última planta un restaurant panoràmic on es poden veure d’una banda la alcassaba i de l’altra la plaça de la Mercè. Aquest restaurant també disposaria d’aules per a tallers sobre gastronomia. El restaurant també podria tenir un accés al terrat com a bar diürn i nocturn amb música en directe.

La planta baixa es projecta amb un tancament de vidre en tot el seu perímetre per produir una transparència total entre la plaça de la mercè i la part exterior de la plaça. L’edifici no suposa un obstacle visual entre la plaça i la ciutat, entre l’interior i l’exterior de l’edifici, passant a formar part l’interior de l’edifici amb l’exterior fonent-se plaça i planta baixa de l’edifici en una sola entitat.

L’edifici es planteja amb dos circuits. D’una banda un circuit on transitarien mercaderies i subministraments. A l’altre circuit transitarien tots els visitants.

La viabilitat econòmica es basava en obtenir recursos de l’activitat econòmica per finançar els usos culturals disponibles a l’edifici per als ciutadans de Màlaga. Per a això es va adjuntar al costat de la proposta un Estudi de Viabilitat Econòmica, tal com dictaven les bases del concurs, ja que per avaluar la proposta arquitectònica era indispensable demostrar la viabilitat econòmica del projecte. En aquest estudi es va fer una anàlisi sobre la inversió a realitzar, les amortitzacions, ingressos previstos i despeses previstes per arribar finalment a un resultat d’explotació per als propers 35 anys. Finalment es va realitzar una anàlisi de la viabilitat econòmica financera del projecte mitjançant el VAN (Valor Actual Net) i TIR (taxa interna de Retorn). Per acabar es van donar unes conclusions amb les dades aportades que demostraven la viabilitat econòmica del projecte.

ESTAT ORIGINAL

Imatges cedides per l’entitat convocant.

PROJECTE

En aquesta vista aèria veiem el canvi entre l’edifici original i el proyectado.El rellotge de l’animació el trobareu a la part dreta superior de la imatge. Normalment si es col·loca el ratolí sobre la imatge l’animació s’atura.

Plano situación centro cívico Málaga

Antecedents i situació

El projecte presentat s’ubica al solar situat a la plaça de la Mercè de la ciutat de Màlaga, antiga seu dels cinemes Astoria Victòria. El projecte s’engloba en la totalitat de l’illa. Es pretén donar resposta a la controvèrsia existent sobre l’ús que s’ha de donar al solar. Existeixen també al solar unes restes arqueològiques no excavats en la seva totalitat.

Plantas centro cívico Málaga

Justificació de la solució adoptada

En primer lloc, se situa el projecte en l’espai ocupat pels diferents edificis que componien la totalitat de l’illa. Es busquen les alineacions de les edificacions de la plaça, però s’observa que cap edifici s’alinea rigorosament amb el centre de la plaça de la Mercè, seguint cada front de façanes una alineació pròpia.

Davant d’aquesta situació es proposa una alineació paral·lela de l’edifici amb el carrer Victòria, seguint l’alineació dels edificis de la mateixa vorera. A partir d’allí es genera una planta rectangular a l’interior dels límits del solar. L’edifici marcarà doncs les seves pròpies regles de composició emmarcades en una planta rectangular, predominant enfront de l’entorn.

La primera actuació en el projecte és pensar que s’han de protegir les restes arqueològiques existents i els que presumptament es trobessin en iniciar l’excavació de la totalitat del solar. S’ha de preservar per memòria històrica, per investigació, per difusió i com a atracció al visitant ocasional de l’edifici. Aquesta decisió comporta el crear una estructura que situï els pilars en els límits de l’edificació per a no destruir aquestes restes arqueològiques. No obstant això, quant es tingui un pla detallat de la totalitat dels esmentats restes trobades al solar es podria plantejar de nou la col·locació de pilars en zones més centrals del solar, si es donés el cas.

Pel que fa a les plantes edificades es planteja seguir amb la proposta del concurs, és a dir planta baixa més tres plantes més, deixant la planta soterrani lliure per a la visita a les restes arqueològiques.

En l’última planta s’ubiquen les instal·lacions i el terrat transitable de l’edifici.

Pel que fa a les circulacions verticals es estable dos itineraris:

Per al visitant: Escales mecàniques fins a la segona planta, ascensors i escales per a totes les plantes.
Per mercaderies: Muntacàrregues amb accés independent des del carrer i escala independent. Aquesta comunicació està pensada per a la distribució de les mercaderies de les exposicions i els subministraments del restaurant de la planta quarta.

Justificació de les façanes

Les façanes es projecten seguint una relació buit-ple acord amb les edificacions de l’entorn. Els cants dels forjats també estan marcats com les cornises dels edificis adjacents.

A la façana del carrer de la Victòria hi una reculada en alçada com a transició entre l’edifici adjunt i l’alçada de la nova edificació.

En punts singulars s’alterna amb buits d’un altre tipus per trencar la monotonia del buit-ple.

En l’última planta es planteja ja un buit obert continu per tenir millors vistes des del restaurant, retardant-una mica per mitjà d’una terrassa, per evitar la caiguda d’objectes al carrer. Tots els tancaments de la sala del restaurant són envidrats, inclusivament la barana, per permetre una millor visió de les vistes. Només es deixa cega la façana del carrer Àlbers per privacitat amb els habitatges de davant.

Sobre l’estructura

Com a conseqüència de la preservació de les restes arqueològiques i dels usos que necessiten grans espais sense columnes i altres que els permeten s’opta finalment per una estructura metàl·lica composta per pilars i bigues Vierendeel que permet a les plantes on és possible situar pilars, col·locar aquestes bigues amb un cant que ocuparia la totalitat de l’alçada de la planta, deixant la planta inferior sense necessitat de bigues o pilars centrals. Per al arriostrament del conjunt es disposa d’un nucli de formigó situat a la circulació vertical del muntacàrregues i un altre compost per creus de Sant Andreu en l’altre nucli d’escala i ascensors. El coneixement de la totalitat de les restes arqueològiques a preservar pot canviar o perfeccionar l’esmentada estructura.