Centre visitants Lafarge - BUIL ARQUITECTURA

El magatzem-5 de la fàbrica de ciment Lafarge-Asland, d’autor desconegut, està documentada a la Fundació DOCOMOMO Ibèric com a arquitectura industrial espanyola. Situada al municipi Villaluenga de Sagra a Toledo (Espanya), forma part de la fàbrica de ciment construïda el 1925 per la companyia Asland, propietat en el seu moment del comte Güell. L’empresa Lafarge, donat el precari estat de l’edifici i amb la intenció de conservar-lo, proposa un concurs d’idees per a l’adequació del magatzem-5, en un centre de visitants de la factoria amb aules d’aprenentatge, exposició de productes de la companyia i sala de conferències entre d’altres espais.

El projecte proposa donada l’escassa altura del soterrani per a espais molt amplis, dedicar la planta soterrani com a magatzem, instal·lacions i laboratoris. A la planta superior proposa donada l’excessiva alçada, una entreplanta per a albergar els usos d’aules i sala de conferències, deixant la resta de la nau envoltada per pavès, com a zona d’exposicions a manera de caixa de vidre.

ESTAT ORIGINAL

Imatges cedides per l’entitat convocant.

PROJECTE

Objectius

L’objectiu del present projecte presentat a concurs és adequar l’edifici de l’antic magatzem 5 a seu nou ús, respectant l’essència i l’estructura de l’edifici actual amb una clara renovació, a efectes distributius dels espais, en la seva qualitat lumínica i d’eficiència energètica .

Emplaçament

Es proposa modificar l’entorn actual immediat per adaptar-lo al nou ús. En particular, es proposa canviar l’entrada a l’edifici, que actualment es realitza per la seva façana sud-oest, a la façana nord-oest. Per tot això, es crea un nou emplaçament en aquesta zona, amb una petita zona d’aparcament, que encara emfatitza més la nova entrada a l’edifici.

Tot l’edifici està envoltat per una vorera que delimita el seu entorn d’una manera clara, ja que d’una altra manera quedaria difuminat en el terreny.

Entre l’esmentada vorera i l’edifici se situa una zona de gespa, que pot ser ocupada per diferents espècies d’arbres i plantes. D’aquesta manera millora l’aspecte de l’edifici atorgant-li una categoria singular dins de la factoria i també respecte de les vistes des de l’interior, sobretot des de les aules d’aprenentatge i la sala de conferències.

Tots els accessos a l’edifici es realitzen mitjançant rampes, millorant l’accessibilitat per a les persones de mobilitat reduïda puguin visitar l’edifici.

L’edifici disposa de tres rampes d’accés: una rampa de vianants per a l’accés a l’entrada principal; la d’accés al soterrani, per a l’accés de vehicles amb materials per a les exposicions temporals o d’un altre tipus, que se situa a la façana nord-est, on es troben part dels punts més baixos de la diferència de cota del terreny respecte del sòl de la planta soterrani. Finalment, l’última rampa d’accés se situa a la façana sud-est, que ja existeix actualment, i que es condiciona per a l’accés de mercaderies o volums molt grans que no es poden transportar amb el muntacàrregues des del soterrani a la planta d’exposicions. És, per tant, una entrada auxiliar, només accessible per a casos puntuals.

L’entrada principal està composta, a més de la rampa anteriorment esmentada, per una estructura tipus “L”, coberta i tancada en un lateral. L’altre lateral roman obert amb l’únic límit d’una barana i els pilars de subjecció de l’esmentada estructura. La composició de l’esmentada estructura és el de servir de camí visual per als visitants que previsiblement accediran pels accessos al costat de la façana sud-oest on l’esmentada estructura els marcarà clarament l’accés a l’edifici.

El material que cobreix tota la rampa d’accés s’ha pensat que estigui recobert de planxes metàl·liques, emfatitzant la singularitat de l’element respecte de l’edifici i la indicació que pertany a un element nou, afegit a l’edifici.

Estructura i tancament

L’estructura de l’edifici hauria de romandre en la seva major part sense modificació. Només caldria intervenir en les zones en què s’observi un deteriorament del formigó, reparant les zones afectades segons es prevegi en la diagnosi més detallada que caldrà realitzar.

Sn això, per al nou ús caldrà realitzar algunes modificacions en l’estructura. En primer lloc, caldrà tapar l’actual accés al soterrani que es realitza mitjançant una escala de reduïdes dimensions, en una cantonada de l’edifici, per no ser coherent amb la nova distribució d’usos. Es perforarà la llosa a la zona del nou vestíbul, a l’espai comprès dins dels pilars de la planta soterrani. En aquest espai es col·locarà una escala que unirà totes les plantes i un ascensor-muntacàrregues que comunicarà totes les plantes. Amb això s’aconsegueix un accés a totes les plantes, bé per escala o ascensor, en un únic espai.

Per aconseguir uns espais expositius amplis disposarem d’uns sostres més alts, solució també aplicada a la sala de conferències que necessita un espai més ampli, amb sostres més alts. Contràriament, per als espais destinats a aules i lavabos, que necessiten unes dimensions més petites amb sostres més baixos, s’opta per afegir a la planta baixa, en una part, una planta més.

Per afegir una planta més i situar-hi la sala de conferències s’afegeixen al projecte uns pilars que es recolzen en els pilars de la planta soterrani, que segueixen una estructura diferent a l’estructura de la resta d’edifici. Aquests pilars tenen l’única missió de suportar la planta de la sala de conferències, ja que el sostre de la planta de la sala de conferències ja està sustentada per l’estructura actual, aconseguint una planta totalment diàfana, que utilitzem com a sala de conferències i que podem projectar amb una alçada d’acord amb la seva dimensió en planta.

Sobre les façanes cal indicar que es projecta en la mesura del possible recrear les cornises actualment deteriorades, per exemple a la porta d’accés de la façana sud-est. També es recrearà el forjat sortint, que s’aprecia en la façana sud-oest i es prosseguirà en tot el contorn de la façana, sempre que sigui possible, per emfatitzar la base de tot l’edifici. Per això, s’extrauran les terres que estan situades al costat de la façana sud-est i nord-est. Es revisarà si hi ha dit sortint de forjat i es rehabilitarà o recrearà.

A la façana sud-oest, constituïda per pavés, es tapiés l’entrada, perquè ja no té sentit amb la nova distribució i es rehabilitarà amb el mateix tipus de pavès.

Per evitar l’entrada excessiva d’assolellament a les façanes sud-est, sud-oest i nord-oest, en la seva major part composta de pavès, que poden provocar una excessiva lluminositat a l’interior i impedeixi observar amb qualitat les peces exposades, així com un excessiu escalfament d’aquestes sales , a causa de la radiació solar a la qual està exposades, es col·locaran unes lames regulables en la seva cara exterior. D’aquesta manera es pot regular, independentment per a cada façana, l’assolellament interior necessari. A més, a l’estar compost aquest segon tancament per lames mòbils, aquestes es podran tancar per complet durant la nit per evitar les pèrdues de calor a aquestes hores, evitant d’aquesta manera una aportació suplementària per escalfar aquestes sales l’endemà. Aquestes lames funcionarien com una segona pell per a l’edifici. A l’hivern aquestes lames es podrien girar de tal manera que el sol penetri a l’interior de les sales escalfat part del sòl per a una major regulació de la temperatura interior.

Les aules d’aprenentatge i la sala de conferències també disposen de lames regulables però en aquests casos, a més de per les millores anteriorment esmentades, estan pensades per a poder deixar a les fosques l’estada, per si s’hagués de realitzar la passada d’alguna projecció, regulant d’aquesta manera la quantitat de llum que penetra a l’interior.

Tots els tancaments s’han d’adequar a un aïllament proporcionat, per reduir les pèrdues energètiques de l’edifici.

Tota la façana serà picada en la part exterior i revocada amb morter amb pigments clars, que proporcioni una pell contínua a tot l’edifici i una uniformitat en tota la seva façana.

Distribució interior

La distribució d’espais s’ha dividit en tres plantes. A la planta principal s’han situat al vestíbul de recepció del visitant, les sales d’exposicions, les aules de formació i els lavabos. A la planta primera se situa la sala de conferències ia la planta soterrani totes les estances que serveixen a les plantes superiors: magatzem, reserva per a instal·lacions, zona de descàrrega del material d’exposicions i vestuaris del personal del centre.

Planta baixa

La planta baixa és accessible al visitant des de la rampa d’accés, esmentada en el punt 2-Emplaçament. Des d’allà s’arriba a l’espai de recepció. L’espai de recepció està separat de l’exterior mitjançant doble porta per reduir les pèrdues energètiques. El visitant, segons els seus propòsits, podrà endinsar-se en la sala del museu de la fàbrica, situada en una de les parts de l’edifici sortint del cos principal. Aquesta sala no té comunicació directa amb el muntacàrregues, ja que se suposa que té menys moviment de materials. Es tracta d’una exposició permanent.

A l’altre costat de la sala de museu de la fàbrica, tenim la sala de solucions constructives Lafarge. Aquesta sala està pensada per a l’exposició de solucions constructives de Lafarge. Té un tancament similar a la sala principal, compost de pavès. Té una porta de comunicació amb la sala d’exposicions temporals i un accés auxiliar des del vestíbul, per quan la comunicació amb la sala d’exposicions temporals estigui tancada a causa del muntatge d’una nova exposició. Eventualment aquesta sala d’exposicions pot ocupar part o la totalitat de la sala d’exposicions temporals si fos necessari.

La sala d’exposicions temporals té accés directe des del vestíbul. Aquest accés pot ser tancat, quedant aïllada dita sala del vestíbul, quan es realitzi el muntatge de l’exposició temporal. L’esmentada sala té comunicació mitjançant un muntacàrregues amb la zona de magatzem. A més posseeix una porta auxiliar que permet l’entrada de mercaderies o elements de gran volum que no poden ser transportats pel muntacàrregues.

Si l’objectiu del visitant és la formació pot accedir des del vestíbul a l’àrea de formació. Aquestes aules estan separades del vestíbul mitjançant un passadís, per reduir el soroll que pot provenir del vestíbul i que podria entorpir el correcte funcionament de les aules. En aquesta planta també s’ubiquen els lavabos del centre.

Planta primera

A la planta primera, sustentada amb una estructura ja explicada en el punt 3-Estructura i tancament, ens trobem una planta totalment diàfana repartida a la sala de conferències, pròpiament dita, i un espai intermedi, anterior a l’accés a la sala de conferències. Aquest espai està destinat com a espai de benvinguda als assistents a la conferència i com a espai de trobada en els descansos de les conferències. Des d’aquest espai es pot visualitzar la sala d’exposicions temporals. La sala de conferències té unes finestres compostes per persianes de lames, que es poden tancar completament per si fos necessari l’enfosquiment de la sala per a la projecció d’algun vídeo, com s’ha indicat en punts anteriors. Les persones amb mobilitat reduïda també poden accedir a aquesta planta mitjançant l’ascensor.

Planta soterrani

En aquesta planta se situen el magatzem de l’edifici, la zona de descàrrega, l’espai de reserva per a instal·lacions i la zona de vestidors per al personal del centre. Perquè funcioni de forma autònoma s’habilitarà un nou accés perforant part de la paret de soterrani per poder accedir des de l’exterior i permetre l’entrada de vehicles. Si les dimensions del vehicle no permeten l’entrada d’aquest en la planta soterrani es pot descarregar a l’exterior i entrar els materials de les exposicions per mitjans manuals o mecànics, sense entorpir l’activitat pròpia del centre, fins al dia del muntatge de l’exposició .